CATALÀ

LITERATURA SI, PERÒ GASTRONOMIA TAMBÉ

Oda nova a Barcelona Joan Maragall
-On te’n vas, Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te’n vas dret enfora amb tes cases disperses,
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat?

-Veig allà el Pirineu amb ses neus somrosades,
i al davant Catalunya tota estesa als seus peus,
i me’n vaig... És l’amor qui m’empeny cap enfora,
i me’n vaig delirant amb els braços oberts.

-Oh! detura’t un punt! Mira el mar, Barcelona,
com té faixa de blau fins al baix horitzó,
els poblets blanquejant tot al llarg de la costa,
que se’n van plens de sol vorejant la blavor.
I tu fuges del mar?... -Vinc del mar i l’estimo,

i he pujat aquí dalt per mirar-lo millor,
i me’n vaig i no em moc: sols estenc els meus braços
perquè vull Catalunya tota a dintre el meu cor.

(...)

A- En Joan Maragall escriu aquest poema amb ganes de realçar la ciutat de Barcelona. Per fer-ho més bonic, estableix un diàleg entre ell i la mateixa ciutat.

1. A la primera estrofa parla en J. Maragall i li pregunta com és que ha anat fent cases fora de la mateixa plana.

2. En la segona estrofa, qui et sembla que li contesta? Què diu que pot veure?

3. A la tercera, altre cop s’expressa el poeta. En què vol que es fixi bé?

4. Però, ràpidament, Barcelona contesta “Vinc del mar i l’estimo.......” Explica quina és la seva intenció quan parla en aquesta última intervenció. Fixa’t que, de fet, el que diu el poeta i respon Barcelona és a la mateixa estrofa.

B- Pensa bé què deuen voler dir aquestes expressions:

1. “has saltat la tanca”

2. “...i me’n vaig i no em moc”

3. “... com té faixa de blau fins al baix horitzó”

La recepta del fricandó 

La història de la nostra ciutat, de la mateixa manera que totes les ciutats i pobles de Catalunya, està íntimament lligada, no només a la seva literatura, sinó també a la seva gastronomia. En són mostres evidents la quantitat de restaurants i força estrelles Michellin de què presumeixen alguns d’ells.

 

El fricandó és un plat català molt apreciat, que ara esteu a punt de descobrir. 

 

-Mireu el video de la recepta del fricandó.

-Llegeix les següents orientacions per escriure un text instructiu.

 

Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos necessaris. Característiques dels textos instructius Estructura ordenada per passos: sovint es presenta en forma esquemàtica i ordenada amb números (1, 2, 3), punts o guions. Ha de ser esquemàtic i concís. L’esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles. No calen adjectius ornamentals. Llistat d’elements, peces o ingredients: sovint van acompanyats d’il·lustracions per facilitar-ne la identificació, principalment quan es tracta de màquines o aparells. Abundància de fórmules instructives: s’agafa…, agafeu…, heu d’agafar…, agafareu… Il·lustracions o esquemes que complementen les instruccions i les fan més comprensibles.

 

A- Escriviu seguint la pauta del text instructiu la recepta completa del fricandó

 

B- Utilitza la resta d’aquest full com a esborrany.El text instructiu cal fer-lo en un full sencer i acompanyar el text del dibuix d’alguns utensilis o ingredients.